esteevech

Joc molt entretingut, tot i que una mica repetitiu. Té la seva pròpia ànima, sí, però crec que no acaba d’explotar-la. Insomniac venia amb un llistó altíssim amb els Spider-Man, i aquest no està a l’altura. La història és interessant i bonica. Ara bé, el platí és tan fàcil i el pots fer d’una tirada que, al final, et centres més en ell que en la història. El millor, per mi, són les actuacions, el rerefons i el missatge. En això, Insomniac sempre destaca dins de la indústria. M’ho he passat molt bé, però serà oblidable. Very entertaining game, although a bit repetitive. It definitely has its own soul, but I don’t think it quite manages to make the most of it. Insomniac set an incredibly high bar with the Spider-Man games, and this one doesn’t quite live up to it. The story is interesting and beautiful. That said, the Platinum trophy is so easy and can be done in one go that, in the end, you find yourself focusing more on getting it than on the story itself. The best part for me is the performances, the backstory, and the message. In that regard, Insomniac always stands out in the industry. I had a really good time with it, but it’ll be forgettable.

Molt bona proposta. Carisma, acció, humor, sexy… Bond, James Bond. Ganes de més. Fidel a les pelis, bona adaptació, parkour molt millorable.

PLATINUM Number 20!! I ended up focusing more on getting the platinum trophy than actually enjoying the game… Which is ironic, because as a musicologist and someone who’s passionate about film scores and the work of music supervisors, I should’ve loved it. But I don’t know if it’s just that this kind of life feels far removed from mine now, or because it’s such an American reality that I honestly couldn’t care less about their first-world problems. 🤷🏻‍♂️ M’he centrat més a aconseguir el platino que no pas a gaudir del joc… I mira que, com a musicòleg, apassionat de les bandes sonores i de la feina de supervisor musical, hauria d’haver-lo gaudit molt… Però no sé si és que aquestes vivències ja em queden lluny o que, com que és una realitat tan nord-americana, els seus problemes de primer món m’importen ben poc. 🤷🏻‍♂️

Honestly, I enjoyed it quite a lot. It’s nice because it’s short and doesn’t overstay its welcome. Everything makes pretty good sense. Nemesis is a total pain in the ass, and when he evolves into a more monstrous form, he kind of loses what makes him fun… “He who doesn’t know God prays to any saint” (Tyrant/Mr. X vs. Nemesis) xddd Jill has so much charisma! Seriously! When Nemesis shows up again in the subway and they have to hold him back so she doesn’t shoot him with a pistol… what an aura! What an absolutely tremendous character! Hopefully he comes back in a future game. Anyway, it was a lot of fun. La veritat és que l’he gaudit bastant. Està bé perquè és curtet i no satura. Tot té força sentit. En Nemesis és un puto plasta, i quan evoluciona cap a una forma més monstruosa perd la gràcia… Quien no conoce a Dios (Tyrant/Mr. X), a cualquier santo reza (Nemesis) xddd Quin carisma que té la Jill! Però molt heavy! Quan al metro torna a aparèixer en Nemesis i l’han d’agafar perquè no vagi a matar-lo amb una pistola… quina aura! Quin personatge tan tremend! A veure si torna en algun joc futur. En fi, molt divertit.